Fa com tres estius que busco la manera de cooperar i/o sentir-me realitzat. Molt macos els "viatges solidaris" que pots comprar per internet. Però no, la meva il.lusió no és pagar 1500 euros per voltar durant quinze dies per la india, vols apart, i veure la misèria que hi pot haver (consti en acta que per desgràcia no hi he estat mai), desplaçar-me en autocars amb aire acodicionat i publicar coses al facebook mentre miro una peli a la tele per cable.
Sembla que després de buscar i buscar (si, mentreestant he marxat a Menorca amb la novia que tenia i de ruta per europa de l'est amb els amics, així que tampoc m'he desviscut per cooperar, diguem) he descobert la pedra filosofal i he trobat algo que realment sembla interessant. No diré que és un orfanat per que no ho és. És un centre de dia per a nens orfes. Un matrimoni, ell és pastor evangelista, al haver una revolta al païs on van morir prop de 3000 persones a la seva població, van començar a veure com cadia dia més nanus els hi anaven a demanar menjar. Van traspassar el restaurant, i en un terreny de la mare d'ella, la Lucy, van aixecar quatre parets amb l'intenció de donar una educació a totes les criatures que anaven acollint. Ni electricitat, ni finestres, ni portes ni terra, però va anar endavant. Fa pocs anys, i de 7 o 8 nens al principi, avui m'han comunicat que n'hi ha 370. 370 nens que acudeixen a "escola" en busca d'una educació i un àpat diari.
Això és el que he trobat. La manera de col.laborar amb una gent que no està regida per cap ONG, cap gobern ni res. No pagaré diners a cap empresa que tingui la seu a Passeig de Gràcia i una secretaria que guanya 1000 euros.(no ho critico, simplement constato que no és una "empresa destinada a ajudar"
Està regida pel cor, simplement. La voluntat dels que poden, bonament, aportar alguna cosa d'utilitat, siguin diners, medicaments, llibres, mitjons o els que sigui. Sinó tens res, qualsevol cosa que t'arribi és tot el que tens, no? Doncs això, no tenen res. no sé a què hi vaig, però sé que no serà l'única vegada. Si torno, i l'endemà, una sola criatura somriu pensant que he estat allà, sabré que no haurà estat l'ultim viatge. Fa sis mesos que tinc els vols comprats, i sembla que cada dia falti més per marxar. 35 dies. 35 dies i prou. Per arribar a Molo* 22 nits, 24 dies.
35 dies i mig.
Molo, ciutat de prop de 80.000 habitants, on hi ha un sol carrer asfaltat, al nord de Nairobi, Kenya.
